dimecres, 16 de desembre de 2009

i demà... la passió

D’acord, seguirem el fil de l’atzar, ja que ens ho diu el títol, però no caiguem en la trampa de pensar que els contes que ens brinda aquesta vegada la Marta Pérez i Sierra són un intent d’amuntegar casualitats i causalitats. En primer lloc, perquè no les amuntega, sinó que les embasta amb traça i subtilesa, per acabar cosint-les amb finíssima mestria en les darreres pàgines. En segon lloc, perquè l’atzar, encara que el títol ens el vulgui remarcar, no és l’únic fil conductor dels 7 relats que configuren el llibre, sinó que n’és més aviat l’embolcall, allò que es veu a primer cop d’ull des de fora, la part visible de les històries; la invisible, naturalment, com no podia ser d’altra manera en un llibre de l’autora, és la passió, i la delicada sensibilitat que la transporta.


I és que l’atzar, ja ho veiem en el primer relat, té més a veure amb els camins que descartem que no pas amb els que escollim, i la capritxositat d’aquesta vida no viscuda (i per tant impossible de controlar) que tanmateix acaba incidint en la que realment vivim, ens deixa una mica de fred a dins. Potser intuïm que la llibertat d’escollir la pròpia vida és un miratge, una entelèquia, una mena d’il·lusió naïf. Potser endevinem, al capdavall, que la vida té vida pròpia, i que només la passió de viure-la ens pot salvar del sense sentit.

3 comentaris:

Marta ha dit...

Moltes gràcies!La vida té la vida que li donem, una mica entre tots. I la seva, la pròpia.

noviembre ha dit...

"L’atzar [...] té més a veure amb els camins que descartem que no pas amb els que escollim" genial. Me gusta mucho ese último párrafo.

La vida té vida pròpia.. ara comprenc més el teu nom, ara et conec una mica més. Gràcies!

Andreu ha dit...

Els camins que descartem, les vides que no vivim, que també són nostres. Quin fred a dins!, ja ho pots ben dir. L'enyor d'allò que no hem tingut i que hauria estat perfecte, sí? Potser és millor no haver-ho tastat. Qui sap...