dimecres, 25 de novembre de 2009

suïcidi passional


d'ençà de tu
que se m'estimben els mots
-un a un,
per rigorós ordre d'arribada-
en l'abisme impertèrrit
dels versos.

4 comentaris:

Ju ha dit...

que poques paraules i tant i tant d'abisme. El buit. Els mots terribles que ens evidencien les coses, sobretot en temps d'absència

Júlia ha dit...

molt bo també el teu. Suicidi de mots, gran veritat.

Quia il·lusió els comentaris d'anònims...

Fins aviat!

Víctor Mañosa ha dit...

Moltes gràcies Sònia per les teves paraules i la teva visita al blog.

Jo acabo de descobrir el teu raconet i m’aniré passant a “veure’t” de tant en tant.

Una abraçada.

Víctor.

Dr. Flasche ha dit...

Vaig tenir una conversa molt interessant l'altre dia sobre els suicidis passionals. Té a veure amb els versos, amb estar malalt, amb la vida, i amb l'emoció, de la que ja hem parlat crec...

Quan torni a Barcelona, i quedem per fer un altre cafè, ho discutim...aquest és un dels temes que més he pensat últimament...

Això sí, un, jo no soc poeta, no tinc aquesta capacitat, dos [ho vaig prometre] l'ordre i la bellesa, és a dir,

molt honestes i sinceres gràcies per la

bellesa

i

l'
ordre...