dissabte, 5 de setembre de 2009

incident

Escolto Catalunya Informació mentre intento fer-me espassar la son amb un cafè carregat. He d'anar a mercat i sembla que estigui a punt de ploure. La veu de la locutora em cansa, connecto i desconnecto l'atenció com un intermitent. I llavors encalço al vol la notícia de la massacre de l'OTAN a Qonduz, al nord de l'Afganistan, almenys 90 morts, molts civils, és clar. Em ve al cap Malalai Joya, valenta, forta, lluitadora, denunciant el govern dels senyors de la guerra a la tarima d'una sala de l'Ateneu Barcelonès, fa cosa d'un any. La veu clara i sense la més mínima tremolor. I torno a sentir, com de fons, la veu de la notícia, l'oficina del president afganès ha iniciat una investigació de l'incident.

Incident.

90 morts, incident.

Em demano què hauria passat si de la massacre de l'11-M algú n'hagués dit "incident".

I no entenc absolutament res.

4 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=YeqoSjMUspo

Més raó que una Santa!

diurf ha dit...

i no és teu el problema, vivim en un món de bojos, en que no es pot entendre res perquè res té cap lògica, tot fuig del sentit comú...però ja no ens espantem, simplement canviem de canal... quin fàstic!

m'indigna, i veig que a tu també, i em fa somriure

un petó i força

Busca qui t'ha pegat ha dit...

fa temps que hem aprés a fer que el lleguatge no ens servisca per definir les coses...

salut i gràcies pel post!

noviembre ha dit...

Hola Teia, gracias por animarme a seguir escribiendo!

Te leo y me leo a mí misma. He pensado tus mismas palabras decenas de veces al escuchar noticias de "incidentes" de personas-bomba haciendo saltar por los aires autobuses, o con lanzamientos de granadas y misiles. Tantas y tantas veces en Afganistán.

Curiosamente acabo de terminar el libro de Khaled Hosseini, Mil soles espléndidos, que trata sobre la vida de dos mujeres afganas de clase social baja que tuvieron la mala suerte de nacer mujeres allí y en esa época inhumana... mientras el resto del mundo no entró al trapo hasta que les convino... (mi próxima entrada irá sobre el libro).

A veces es mejor apagar la radio.

Saludos, una abraçada!