dimecres, 26 d’agost de 2009

viatjar

"Viatjar és una brutalitat. T'obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics. Estàs en constant desequilibri. No posseeixes res tret de les coses essencials: l'aire, el descans, els somnis, el mar, el cel; i tot tendeix a l'etern o a allò que imaginem que és etern."

Cesare Pavese

4 comentaris:

diurf ha dit...

I tornes amb més, amb molt més que quan vas marxar...

un petó!

Dr. Flasche ha dit...

;) Demà ja et saludaré lluny d'aquest confort...

Teia ha dit...

bon viatge, doctor! i mil gràcies per la tauromàgia...

Dr. Flasche ha dit...

Comença a ser hora de sortir al carrer. Ahir, estava mort i no vaig trobar forces ni per sortir a buscar quelcom per sopar. Aquest matí a les sis ja estava despert, així que començat a fer voltes. Primer per anar a buscar el mp3. Ha sonat ‘Tauromagia’ i després la Cesaria Evora amb el seu Sao Vicente, i el seu ‘Tiempo y Silencio’ que canta amb el teu venerat Pedrito. Cap dels dos m’han fet dormir-me de nou, així que mentalment m’he posat a escriure una carta amb coses d’aquelles que si no dius, t’esquincen...ja m’entens. Llavors he recordat que havia promès que la primera carta seria per la Carlota, i m’he posat a escriure a la meva nebodeta. En acabat, m’he tornat al llit, encara era massa d’hora per anar enlloc.

I després d’unes poques línies de context, aquí ve el que volia dir! Al llit he pres la meva guia del Canadà i he pogut comprovar que efectivament en aquest país hi ha centenars de llocs preciosos per visitar i un munt de coses per fer. M’han atret molt els grans boscos i he començat a pensar la manera de compatibilitzar alguna sortida amb la feina que haig de fer aquí. Però quan ho feia, m’he adonat que em feia molt mandra sortir de Montreal. Llavors he recordat la teva entrada. És la por? La mandra? Ahir, quan va sonar el despertador, vaig pensar, cinc minuts més mentre sentia la meva olor als llençols i em sentia a casa. No hi ha dubte. Té raó en Césare...“T'obliga a confiar en desconeguts i a prescindir de tot aquell confort familiar de casa teva i dels amics.”

Així, que som-hi, una dutxa i al carrer!

Abraçades i petons!