dilluns, 1 de juny de 2009

l'amor

1 Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els platerets que dringuen.
2 I si tingués el do de profecia i comprengués tots els misteris i tota la ciència, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.
3 I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
4 L'amor és pacient, és benigne; l'amor no té enveja, l'amor no és pretensiós ni orgullós;
5 no és insolent ni egoista; no s'irrita ni és venjatiu;
6 no s'alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat (...)

Primera carta de Pau als Corints

3 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

En un moment clau, de la meva vida, es van creuar amb mi els següents versos de de Benedetti

"usted y yo sabemos
que en el fondo
el amor
el amor
es una cosa seria"

no sé, m'ha vingut al cap, ja tornaré, he passat per casualitat, i no puc parar-me gaire. Demà els càlculs em criden!!

nanit

Teia ha dit...

el amor es una cosa seria

muy, muy seria

i no tenir amor no vol dir no rebre'n, sinó no donar-ne. no sentir com et surt del centre del pit i s'expandeix com un volcà. no sentir que l'altr@ t'importa, que donaries el que fos per saber que és feliç, que et sents privilegiada perquè existeix i s'ha creuat en el teu camí. no sentir que li ho donaries tot independentment de si t'estima, de si et desitja, de si vol compartir la seva vida amb tu. independentment de si s'assembla o no a tu, de si li agrada el mateix que t'agrada a tu. l'estimes i prou, l'estimes lliure i feliç. és aquest l'amor sense el qual no som res.

Dr. Flasche ha dit...

Soc un trampós. Et vaig prometre venir amb temps, i en canvi, vinc amb 20 minuts de bateria. Ains, em fa mandra treure el transformador de la motxila...tranquil·la! No m´estaré 20 min! jajjaaj

Saps, Teià, cada cop que deixes una petjada sobre el teclat, marques una direcció a seguir...

Aquest amor que descriu en Sant Pau, es la cura que necessita aquest món, per moltes més coses que no pas els afers sentimentals...de fet, quan ultimament, he parlat d'amor al meu blog, pensava i molt en el jo social...I per aquí començaria a parlar amb tu, perquè de sentiments, encara em fa mal la ultima ferida...

No obstant, tot i que la trobi a faltar, saps el que més mal em fa? I és quelcom que m'ha vingut al cap a llegir la teva resposta.

El que veritablement em fa mal és saber que haig de fer, quin és el camí a seguir i no seguir-ho, ara, el que més mal em fa són les meves imperfeccions, les meves debilitats, i caure, una i altra vegada, en el mateix parany, m'explico?

potser algun dia hauria de deixart de ser un teòric i oblidar-me'n de la perfecció...

però llavors tens tota la rao, derixaria de ser...

perdona la confiança

una abraçada ben forta

david