dimarts, 5 de maig de 2009

la princesa cavaller

Doncs no. No totes les princeses tenen el cabell llarg, ni totes són rosses. No és cert. Podríem dir que totes són boniques, però no com tu et penses, no com ho has vist a les pel·lícules. Perquè suposo que és a les pel·lícules que ho has vist, oi?, que les princeses són rosses i boniques i tenen el cabell molt llarg i sedós i duen vestits de gasa. Sí que és veritat que potser hauríem d'admetre que totes són boniques, però no així, saps?, no com et penses, no rosses i etèries i volàtils. Algunes, saps, tenen una bellesa rara, inquietant, obscura. Potser per això no podem deixar de mirar-les, i ens arrosseguen amb una força més obscura encara, com l'aigua negra del riu. Algunes princeses tenen una bellesa terrible que xucla l'ànima i la buida. Són belles, d'acord, totes ho són. Però no totes són rosses, ni tenen el cabell llarg, i no totes tenen príncep, saps, per ser princesa no cal que hi hagi un príncep. Tampoc no totes les princeses duen sabates de taló ni es deixen fotografiar el cul al costat del cul d'altres princeses que vénen a visitar-les mentre pugen les escales d'un palau ben visible. Les princeses que no coneixes agafen l'espasa quan cal i van a cavall i viuen en palaus invisibles i defensen regnes que no són de cap rei pare, sinó d'elles, només d'elles, i si cal tallen caps i rebenten cuirasses. I no te'ls creguis quan et diuen que són fines i que no poden dormir si hi ha un pèsol sota no sé quants matalassos. Menteixen. També menteixen quan et diuen que les bruixes les envegen i per això les fan dormir durant cent anys fins que arriba un príncep que les desperta amb un petó. T'asseguro que no necessiten ningú que les vingui a salvar. I de petons, saps, en tenen per donar i per vendre, i no en venen, en fan a tort i a dret, ara sí que ho he dit bé, i molts, cada dia, no un cada cent anys. I, per si no ho sabies, les bruixes i les fades s'estimen. Això no t'ho han explicat?
No te'ls creguis quan et repeteixin que les princeses tenen els cabells llargs i rossos i la pell fina com pa d'àngel. Algunes tenen el cabell curt i rabiosament negre, i van a cavall o en bicicleta pertot arreu, i es fan crostes als genolls i s'empastifen les mans i els peus i neden despullades en l'aigua gelada del riu i després s'eixuguen al sol com llangardaixos. I fan molt de soroll quan riuen. Tornen a casa pel bosc, amb els peus descalços i l'olor de la terra adherida per sempre a la pell, als cabells, al ventre. Tornen a casa amb gana de lloba i mengen pa i olives i mel. I res ni ningú no els pren la vida.

14 comentaris:

Ernes ha dit...

Hola guapa, es precios vaig a pendran un cafe amb llet i marcho a defensar el meu regne, un peto.

diurf ha dit...

No ens coneixem, però t'he llegit alguna vegada.

avui, només dir-te que tinc el privilegi d'haver-me topat amb alguna princesa, d'haver-la viscut un xic... i fins i tot d'haver-la besat, ...i no, no són com ens han explicat, són millors.

un petó

Teia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teia ha dit...

un petó, diurf. brindarem per les princeses que no són com ens han explicat, també per les fosques, les que ens xuclen l'ànima quan ens aboquem al pou dels seus ulls, les que no sabem per què encara ens importen. per les d'ulls blau-verd que amaguen una força insospitada darrere l'aparença fràgil. per les que encara no se saben la força.

un petó (ja ho he dit?)

Judit ha dit...

sí,aquestes són les més belles princeses, les que més encant tenen pel meu gust. I les que més em causen admiració són les que ningú ha reconegut mai, que han passat desapercebudes i quan ja són velles s'asseuen veient passar les joves i recordant les seves batalles amb un somriure als llavis, els cabells blancs i la pell curtida i plena d'arrugues.
...Potser aquestes ja són reines?

Dr. Flasche ha dit...

Saps? L'altra dia la meva germana m'explicava la història de Sant Jordi que el meu nebot d'once anys havia escrit per a un treball de l'escola.

Em sembla, que en ensenyar que als nens que les princeses ja no són com les dels vells contes, la televisió i les consoles ens ha passat per endavant. El conte del meu nebot té marcians, alienígenes, i d'altres figures del tot inusuals al costat de'n Sant Jordi. Ai, senyor, aquest noi cada dia em sorpren [afortunadament] amb quelcom nou!

Vaig llegir l'entrada gairabé el mateix dia que la vas publicar. Des de llavors, que he anat entrant i sortint per veure, si trobava les paraules. Avui, ja no ho deixo córrer més, perquè em sembla que les paraules que buscava no les trobaré pas mai.

M'ho guardo, doncs, perquè encara hi haig de rumiar més. Això de les princeses encaixa amb una reflexió que fa temps que tinc al cap sobre la societat. Un problema que em ve massa gran. Per això, m'estimo més quedar-me calladet. No marxo, no obstant, sense dir-te, que em segueix captivant la manera en la que escrius!!!

gràcies, doncs, per seguir compartint amb tots les teves històries!

una abraçada ben forta!

PeasoMorena ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nose ha dit...

Teia, ben cert... no totes les princeses són roses, boniques i tenen el cabell llarg i sedós,
no totes són fràgils com el vidre.
De vegades la seva bellessa es bruna ,fosca,fins i tot,de color negre,
com el fons del mar.
De vegades esperen,no un príncep... esperen una altra princesa, una ànima bessona,
el seu propi mirall.
De vegades agafen cavall i espasa, però no sempre lluiten així.
De vegades s´amaguen una nit qualsevol, al bosc més fosc i dens que et puguis imaginar, i no juguen
amb ningú, durant dies, setmanes, potser mesos.S´amaguen com l´au fénix, per després tornar a renéixer
com una gran bola de foc, amb una llum més potent i gran que la del propi sol i, amb més força que la
de l éxèrcit més temible que mai hagis sentit dels contes de batalles entre regnes,
De vegades és així, però només de vegades ...
De vegades ...qui busca no troba, però... només de vegades...

Una abraçada Teia...

montserrat puga puig ha dit...

Mmolt tu, no paris sònia. Una abraçada!

montserrat puga puig ha dit...

Mmolt tu, no paris sònia. Una abraçada!

Carolina ha dit...

100% d'acord. Costarà i està costant revertir segles i segles de mentides intencionades. Un petó, encantada de retrobar-te.
Carolina

Mònica valls plans ha dit...

Avui he trobat aquest poema teu i amb el teu permís el penjarè a la paret de l'habitació de la meva filla, perquè no se li oblidi de com són les princeses de veritat.
Gràcies Sònia per donar-me aquest instant de felicitat al llegir-lo.

Unknown ha dit...

Hola Sònia,t'escric des d'Alaró,un poble de muntanya de Mallorca.
Fa anys que un grup de dones ens juntàrem per ballar dansa africana.D'aquí començarem a fer festivals per la gent del nostre poble i dençà, ara farà quatre anys, vàrem crear el Dones en Dansa,un dia que celebram al teatre, en defensa dels drets de les dones i on té cabuda qualsevol proposta artística.
Per excès de programa, l'any passat no vàrem poder llegir el teu text que tant ens agrada; aquest any sí!
Tota la recaudació que es fa, amb aportació de menjar i veure, va destinada cada any a una organització que tengui con a finalitat la cura dels infants i les seves mares en perill d'exclussió o desampar.
Tant de bó poguessis ser aquí amb nosaltres per llegir-ho tú mateix però intentarem fer la lectura el millor possible...
En pensat adquirir el conte però no trobam lloc on el venguin,ens podries ajudar?
Moltes gràcies per tot!
Una abraçada.
Cristina.

Sònia Moll ha dit...

Hola! Gràcies per dur el text a Alaró! No està pas editat, és només un apunt d'aquest blog... Me sap greu! Si mai s'edita us ho diré!
Una abraçada forta i gràcies!