divendres, 29 de maig de 2009

com lo taur

Sí com lo taur se'n va fuit pel desert
quan és sobrat per son semblant qui el força
ne torna mai fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaixí em cové llunyar de vós,
car vostre gest mon esforç ha confús:
no tornaré fins del tot haja fus
la gran paor qui em tol ser delitós.
Ausiàs March


(fotografia: Judit Pou)

3 comentaris:

Dr. Flasche ha dit...

Volia escriure un dia sobre el cicle d'histèresis. Saps el que és?

Tenim un determinat material, sensible al camp magnètic. Li apliquem un camp variable, i degut a la seva 'sensibilitat' el material es va imantant.

La histeresis consisteix en que si apliquem el camp magnètic en el sentit contrari, diguem-ne, recíproc, el material no retorna al seu estat inicial, sino a un de semblant. Li queda una imantació romament...no tornarà a ser mai més el mateix...

Perdona'm les imprecission, però, no se'm dóna gairabé bé explicar conceptes de física en paraules normals...

Potser aquest taur viu un cicle d'histèresis...

Però no sé, m'ha costat d'entendre, i he hagut de buscar que significaven algunes paraules...Així que potser m'equivoco...

la timidesa, la vergonya, i el passat, el passat que és una oportunitat [algú em va explicar que ho havia dit en Nietzsche), però és una oportunitat díficil d'aprofitar i que fins i tot, es pot tornar en contra, si no juguem bé les cartes...

Ains, Teia, cada cop que vinc aquí deixo anar unes parrafades tals que al final m'haures de pagar i tot...

Com sempre, perdona'm si m'he equivocat. Les meves paraules, basades en el que em passa ara pel cap, són impressions que em generen les teves entrades i escrits...

una abraçada

david

p.d. ja li preguntaré a en Javier qui era el seu professor/professora i on feia classe

Teia ha dit...

Jo també hauria hagut de recórrer al diccionari si no m'haguessis explicat amb tanta precisió el significat de la histèresi :-) No t'equivoques: no tornem a ser les mateixes persones. Esdevenim. Contínuament. "Aunque el mar vuelve, nunca es el mismo mar", i és clar, "la lluvia nunca vuelve hacia arriba", diu el venerat Pedrito. Nosaltres tampoc no som les mateixes persones, encara que tornem. I aprenem la saviesa de no permetre que ens mutili el passat. Que flueixi la vida, que té vida pròpia...

Una abraçada forta.

Dr. Flasche ha dit...

Sobre tot això:

I aprenem la saviesa de no permetre que ens mutili el passat. Que flueixi la vida, que té vida pròpia...


tens molta raó, una altra abraçada ben forta per tu!