dijous, 18 de desembre de 2008

tornarem a estimar

Perquè no volem ser una cosa estèril. Perquè ens estimem la vida, que té vida pròpia i ens fa giravoltar al seu compàs. Perquè preferirem sempre, malgrat el patiment, retenir a la pell i als llavis i als dits l'olor de cosa viva.

COSA VIVA

Com que no ens ha fet por estimar tothom,
ara que estem tan sols, hem sofert una mica.
Però el dolor és joiós com un infantament
perquè ens ha deslliurat de ser una cosa estèril.

Tots els que hem estimat
ara passen de llarg i corren pels camins
sense voler-nos veure.
Però encara que sigui amb llàgrimes als ulls,
nosaltres somriurem.

Tornarem a donar les mans i el cor
a cada nou amic que ens ho demani,
sense escoltar la por d'un nou esqueixament
o d'un estar més sols cada vegada.

Perquè a cada racó ens espera el record
d'alguna hora de llum que ens ha alegrat la vida.
Perquè a cada revolt caminarem més buits
i sentirem l'olor de cosa viva
que hem deixat al darrere.

Tornarem a estimar perquè sempre hi guanyem
i hem descobert que viure és el gran goig
i que un petit dolor ens farà adonar
que encara no som morts.

Núria Albó


(fotografia d'Anita Moll)

2 comentaris:

marina ha dit...

És preciós.
(no coneixia la Nuria Albó... )

Avui ho torno a llegir, després d'uns quants (forçes) dies d'haver entrat per primer cop aquí.

El blog va ser una descoberta per casualitat, saltant d'un lloc a l'altre fins aquest refugi acollidor i desconegut. Hi vaig trobar una consonància de les paraules que escrivies, Teia, que s'adeia amb la música que giravoltava aleshores dins meu. En fi. Va començar sent una llàgrima i va desembocar en un mar. I després en tranquil.litat i companyia. Et vaig donar les gràcies en silenci i bé, avui he tornat.

Ara somric i estic contenta d'haver tornat per aquí.
Ostres... de vegades la vida dóna uns girs sorprenents... La vida té vida pròpia, tens raó...! ;-)

Una abraçada càlida
i molt bon any...!

Teia ha dit...

Marina, jo també t'he donat les gràcies en silenci en les visites al teu blog. Em captiven les imatges que hi comparteixes i les paraules que hi escrius (píndoles carregades de poesia).

És un privilegi que em llegeixis.

Una abraçada ben forta.