diumenge, 7 de desembre de 2008

envia'm un àngel



http://es.youtube.com/watch?v=F9pd02T-xfw

Vam descobrir que ens fascinava a tots dos, te'n recordes?, quan teníem quinze anys i no feia tant temps que havíem començat a enamorar-nos en secret, per separat però inevitablement junts, de noies fugisseres i inabastables, de somriures eteris. Ens ho vam dir un dia que et vaig sentir cantar-la, no hauria dit mai que t'agradés aquesta cançó, Envia'm un àngel que sigui com tu... Ens crèiem tan diferents i en canvi érem el mateix, cadascú en el seu món cercant, amb una barreja d'entusiasme i d'angoixa, maneres de descobrir-nos i de dir-nos, cadascú en el seu planeta absorbint els acords d'aquesta cançó que ens feia somiar àngels impossibles.
M'agradaria preguntar-t'ho, si encara ho demanes de vegades, a ningú o a tot, envia'm un àngel que em recordi a tu, envia'm un àngel quan callen els records i tanmateix a casa totes les ombres perfilen dolors antics. M'agradaria preguntar-t'ho només pel gust que em diguis que sí, que continues somiant àngels i que vénen de vegades sense que ho demanis. No deixaria de mirar-te fins que absorbís tota la llum que se t'escaparà pels ulls mentre tornes a taral·lejar la cançó i per un instant ets tu essent jo al mateix temps, i se'ns esborren els límits i sóc jo la que et diu que sí, que encara somio àngels, i que vénen de vegades sense que ho demani, i canto la cançó amb la teva-meva veu. Tots els àngels que han vingut, i que encara vénen, tenen el color de la teva ànima -verd maragda, blau de mar-. S'assemblen a tu, em recorden a tu. I camino darrere les teves passes, sempre d'esquena al futur.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No tin paraules escrius com els angels !!!

Marta ha dit...

M'has fet plorar...