dimecres, 31 de desembre de 2008

any nou

Per fi. Després de deu dies amb febre, l'últim dia de l'any m'ha regalat un primer matí sense dècimes ben assolellat. M'he pres el cafè americà, fumejant, de peu dret davant de la finestra oberta. He rebut el sol a la pell com un bàlsam. L'energia vital ha començat a circular-me pel cos una altra vegada, a poc a poc, però amb passes segures. Tornarà a fer camí amb mi en aquest any nou, que sembla que ha de ser any de descobertes i de viatges. En caldrà molta, d'energia, per arriscar-se a perdre de vista la costa i inventar-se camins en els deserts. Potser serà l'any del gran viatge pendent, l'any d'atrevir-se a esquinçar l'oceà pel mig i tornar als orígens. L'any de canviar de casa, de barri, de ciutat. Potser.

O no. Potser serà un any de recolliment, tal com ha començat, des de dins de casa, acompanyada d'amigues i amics (i de la família, Inti, "¿Con leche lo quiere, mijita", mil gràcies pel teu bon humor, poca gent sap fer-me riure com tu!), que s'han exposat als virus perquè no estigués sola tantes hores, amb l'estufa a la vora i el jersei de coll alt i la tassa de cafè entre les mans. Any de fer balanç, de refermar els lligams coneguts, de rescatar els referents imprescindibles.

Tant se val. Sigui com sigui, podré recórrer aquest 2009 amb la vitalitat recuperada. No penso tornar-la a deixar escapar. Als pulmons encara hi sura un tel de tristesa, però no és capaç d'ofegar el desig de cuidar-me, de cuidar, de sortir a trepitjar el món amb sabates noves i ulls acabats d'estrenar.

1 comentari:

ernes ha dit...

Quina inyección de energia, que bonica la teva presa de conciencia en el despertar de "la malaltia"
Estic segura que tindras un any extraordinari per que es lo que tu vols!