dimecres, 27 d’agost de 2008

amics a la trinxera

"(...) cuando estalle la guerra estaré
en la trinchera contigo." J. Sabina


I ja fa tants anys que ni els comptem, perquè no cal. Podria dir que hi ets des de sempre i no mentiria. També hi ets arreu, en tots els espais que em configuren, al barri, al Pata Palo, a les quadrícules dels carrers per on ens perdem sovint (a fora i a dins), a la universitat on ens vam conèixer, a la vora de qualsevol mar que em recordi el teu. Has estat amb mi en totes les trinxeres, oracle-amic, a punt per ajudar-me a trobar les respostes que alguna bomba no sempre inoportuna havia fet saltar pels aires, a punt per cobrir-me les retirades inevitables, per atansar-me els fusells. No t'ha faltat artilleria: els emails llarguíssims, les converses quilomètriques a les barres de bar, els atxutxons imprescindibles, l'estoneta insubstituïble fins a la porta de casa, totes les nits que faci falta.

Amb tu sé que no hi haurà judicis. Que som el que som i és justament pel que som que ens estimem. Que tots els esforços s'enfoquen a aprofundir el que ens uneix, i no el que ens separa.

No deixis de fer-me lloc a la trinxera. Jo també hi seré, quan tu ho vulguis.

Un atxutxon o dos, o els que faci falta.