divendres, 9 de maig de 2008

Helena (amb hac)

He tornat a saber de tu. Me n'ha parlat algú que no havia vist mai. Així, com qui no vol la cosa: "Ah, però, la coneixes?" I m'han vingut com un flaix els teus ullassos blaus, les pigues marronoses damunt del nas grec, la pell blanquíssima. Eres la George dels Cinc de l'Enid Blyton, la noia atrevida, aventurera, valenta. Em feia ràbia, t'ho confesso, que em diguessis que jo era covarda, que tenia massa por del càstig, que em feien por les monges. Tenies raó, i mai se'm va passar pel cap que algun dia seria valenta com tu. Era jo qui m'empassava vertiginosament els llibres dels Cinc, eres tu qui els vivia. No m'importava que em sabessis esporuguida i poca cosa, perquè així i tot em volies al teu costat. Almenys, encara. Vas dur el Blitz, el teu gos d'atura, a l'escola, perquè havíem de disfressar-nos dels Cinc per Carnestoltes. Les monges no donaven crèdit al que veien. La vas fer ben grossa! No sé qui eren els altres, però si tu eres la George, jo vaig rebutjar frontalment el paper de l'Anne (la rosseta figaflor, quina ràbia que em feia) i vaig escollir sense dubtar-ho el paper d'en Dick, el noiet moreno, una mica entremaliat, sense gaire seny. M'hauria enamorat de tu sense remei. Potser em vaig enamorar de tu sense remei.

Si algú s'enamora de tu avui, que sigui sense remei. Com a mínim. No et mereixes menys.

5 comentaris:

Marta ha dit...

Per què m'agrada tant com escrius? Saps? Jo també els llegia els llibres de la Blyton y em sentia George; després, als meus amics d'Argentona -on passava els estiu- els hi feia representar les aventures que més m'havien agradat.

Teia Rotger ha dit...

Gràcies, bonica. A mi també m'agrada molt com escrius. He fet meva una expressió que he llegit en algun dels teus escrits: "que si tomba, que si gira..." Si la veus escrita al bloc, que sàpigues que en tens el copyright ;-)

Judit ha dit...

Que fort!Dues curiositats en obrir el teu blogg. Jo no coneixía aquest personatge però quan he vist el dibuix és igual que la Vicky!Bé, la Vicky és més "arrodonida" però les pigues, els cabells, el caràcter aventurer...I, jo sóc d'Argentona, mira que trobar una estiuejant als comentaris...
Les peces del gran puzle es tornen a moure!

Eva ha dit...

Ostres, Los cinco!!! Mare meva, jo els tenia tots, tots!!! Quins farts de llegir que em feia a les nits quasi amagada sota els llençols quan els meus pares se n'anaven a dormir.

Petonets.

Teia Rotger ha dit...

Eva, ja ho veus, compartíem aficions... Un any, per Reis, vaig rebre una caixa amb 7 exemplars dels Cinc, completament nous, tot un luxe! Els vaig devorar i redevorar no sé quantes vegades.
Que bé que hagis passat per aquí!
Fins la propera!