dijous, 10 d’abril de 2008

La vida té vida pròpia

M'agraden les cales verges de Menorca a la nit, amb lluna plena.

M'agraden els fars de la Bretanya, engolits per onades gegantines. I els boscos nevats de la Selva Negra. Les muntanyes imponents.

L'olor de terra mullada. L'olor del mar.

L'olor de la mel, l'olor del gessamí, l'olor de cafè i torrades ensumada des del llit mentre faig mandres un diumenge al matí.

M'agrada el gust salat, del que sigui: de l'aigua del mar, del formatge sec i fort, de les arengades i de les anxoves. De les patates fregides de bossa, si cal.

M'agraden les espelmes de colors intensos (taronja viu, verd poma, vermell infern). M'agraden les nines de drap amb cabells de llana rossenca o negríssima i ulls riallers. Les joguines de fusta. Les flors de tarongina, les llibretes acabades de comprar, l'olor dels llibres nous, els llapis de fusta com els d'abans. Els sabatots marrons amb cordons gruixuts.

M'agraden les herbes de tota mena arrenglerades en un prestatge de la cuina. L'olor de les espècies. Del curri i de l'orenga, sobretot. I del coriandre. Els pots de vidre arrodonits on es guarda la pasta i l'arròs. Les ampolles de llet de les d'abans, de vidre, allargades i de coll estret. El color i l'olor i el gust del vi negre, sobretot si té bon cos, regust de fusta i aroma intensa.

M'agrada el pa torrat fregat amb all i regat amb un raig generós d'oli d'oliva, empolsinat de sal.

M'agrada la gent de mirada franca i somriure fàcil. Les dones fortes, femenines. I els nois de pell suau i ulls bondadosos. Alguna noia que m'engoleix la mirada en qualsevol indret quotidià –al metro, a les places del meu barri, al bar on ens trobem els amics–, que m'absorbeix, m'atrapa, se m'endú.

M'agrada la vida, que té vida pròpia i també se m'endú i m'absorbeix i em fascina.



(La il·lustració és Faro y furia, d'Ibar Ricardo Morgado, un pintor xilè també fascinant.)

4 comentaris:

Pau Oriol ha dit...

Hola, guapa. Jo també vull jugar al joc de les coses que m'agraden:

M’agrada sortir de la dutxa de bon matí, amb la pell humida, i obrir els balcons per deixar entrar l’aire del dia.
M’agrada tocar suaument les fulles de menta i sentir que em traspassen la seva olor fresca.
Voldria anar més sovint a la muntanya. M’agrada jaure sobre gespa flonja i tancar els ulls. Contemplar el cel estrellat quan ja és fosc. I també córrer en camp obert; sobretot si té una mica de pendent que faci que les cames vagin més de pressa que la resta del cos. I arribar a un punt elevat i omplir els pulmons i cridar i riure sense complexos.
M’agrada visitar el mar els dies de vent i onades fortes i notar l’aigua salada a la cara. I els dies d’aire net, que et permeten veure un horitzó llunyà. I les nits de lluna plena.
M’agrada fer petons. Tinc molta sensibilitat als llavis. M’agrada humitejar-los, apropar-m’hi la tassa de te calent i també menjar cremes espesses de verdures o gelats cremosos.
Somric si sento els riures, les cantarelles i les exclamacions del pati d’una escola. M’agraden les mirades i les preguntes dels nens.
M’agraden les històries que em fan imaginar i els protagonistes que em convencen que els doni la mà per acompanyar-los als escenaris narrats.
M’agraden les converses íntimes, i arribar al punt de notar als ulls de l’altre que compartim una emoció.
Hi ha somriures que em captiven, que fins i tot m’engresquen de seguida a preguntar-me si m’estic enamorant.
M’agrada sentir cadascuna de les parts del meu cos quan faig ioga i les tenso i les relaxo. També quan em besen i m’acaricien. M’agrada sentir la reacció dels cossos que abraço, la respiració intensa i propera.
M’agraden les pupil•les dilatades. Trobar l’atractiu de les noies que em miro al metro o quan passejo pel carrer. Plorar de riure. Conservar uns quants dies l’olor de les persones amb qui he estat.
M’agraden les mirades sinceres.
M’agraden els cossos nus i les persones que es despullen.
M’agrada tenir molts desitjos i il•lusions.

Judit ha dit...

El soroll de la pluja dins dels cotxes aturats, el silenci del desert quan l'aire no es mou, les llumetes de les cuques entre els arbustos, el contrallum de les muntanyes en les postes de sol.
Els moviments de llavis del nadons adormits, el tacte de les ales de les papallones i els pètals carnosos, l'aigua i l'arena, l'olor de la fusta, de les roques del mar, i d'alguns cossos càlids i dolços de noia.
Enfonsar els dits entre els rinxols, abraçar per la cintura i besar les panxes i els ulls.
Els silencis compartits plens d'emocions, els somriures còmplices, plorar sense haver de donar explicacions i cridar a l'horitzó contra el sò de les onades.
La mirada verda i distreta que m'atrapa els batecs dins del cos, secretament.L'atracció irrefrenable de dos cossos plens de desig que es troben d'amagat.

També m'agrada la vida, com a tu, amb vida pròpia tot i que hi tenim molt a dir.

Teia Rotger ha dit...

el silenci quiet del desert... l'escarabat obstinat i tossut que fa camí a través de la sorra de desert, sense petjades al davant però deixant-ne enrere...

pep ha dit...

M’agraden les pessigolles que fan les pestanyes llargues.
Els fantasmes indigents de les cases antigues. I els burletes també, prou pena tenen.
Les fotos vetustes de senyors amb bigoti i boina, i senyores amb davantal i mocador negre. Fan cara d’antics, en diem.
Les fruites llustroses en formació espartana, a les parades del mercat. Peres amb peres, préssecs amb préssecs. I no cauen.

M’agraden els nocturns de Chopin en èpoques de dol.
Siqueiros i Pessoa i les ombres.

M’agraden els mobles de fusta massissa, amb calaixos que tanquen de debò. De debò, vull dir.
Les mentides de sucre. Mi padre es ingeniero ingenioso.
El camió d’escombraries, pudent, que arrenca, per fi, quan ets a punt d’atrapar-lo amb el cotxe. I gira a la dreta, bravo! I nosaltres continuem recte.

M’agrada el soroll de les persianes cargolant-se de mal de panxa, al matí. Ai, galls de ciutat.
Els noms escrits, amb branques retorçades, a la sorra humida de la platja. Amb un sol de punt i final. Cap al tard, els castells ja són runa.
Les tardes que véns i els capvespres tebis, camí de tornada. ¿Adónde el camino irá?

L’autoritat sense prepotència. El respecte sense servilisme.

M’agraden les amanides grans com abraçades.
Les pessigolles que fan les pestanyes llargues. Ja ho he dit.
Un bidi a deshora.
El gust dels teus dits tacats de xocolata. O nata. O.
I els mugrons de vainilla.
I el teu nas, bonic.